QUÈ ÉS UN FORAT NEGRE?

No hi ha cap curs on es parli de l'univers que no acabi apareixent aquesta pregunta. És un concepte que normalment no surt als llibres de text. Potser és una pregunta massa difícil de respondre, o la resposta és massa difícil d'entendre? Potser perquè se'n parla però no s'explica, els forats negres, els objectes més exòtics del cosmos, creen molta expectació i inquietud. Els guionistes de Hollywood tenen gran culpa de la confusió que hi ha sobre aquest concepte. Potser ningú els va explicar de petits, quan encara tenien la capacitat de sorprendre's davant la novetat. Tot plegat és una llàstima no aprofitar l'edat de fer preguntes per donar respostes. Vet aquí algunes per tots els gustos.

Resposta en una frase:

Els forats negres són uns objectes tan densos, que atrauen fins i tot a la llum dels voltants, i per això els veiem com una buidor fosca.

Resposta més inquietant:

És un cadàver en l'espai.

Resposta en forma de conte:

Hi havia una vegada una estrella, semblant al  Sol, que només era 330.000 vegades més pessada que la Terra. Com que era tan gran, atreia els objectes amb una força molt gran, 28 vegades més que el nostre planeta, i tots els petits astres que s'hi apropaven, acabaven engolits i desapareixien sota la seva superfície enlluernadora.

Al seu interior hi havia una gran lluita entre la gravetat, que apreta que apretaràs, volia encongir-la, i la calor, que escalfa que escalfaràs, volia enxamplar-la.

Però va passar un dia que l'estrella es va quedar sense calor, perquè l'hidrogen, que és el combustible que tenen totes les estrelles per fer llum i calor, es va acabar.

Llavors la gravetat va aprofitar per comprimir la pobre estrella fins que l'estructura atòmica de la seva matèria es va desintegrar. Tots els protons, electrons i neutrons es van escapar del nucli dels àtoms, i tot plegat es va convertir en una estrella nana, una bola petita més petita que la Lluna i que feia llum blanca. 

Els electrons, encarregats de contrarestar qualsevol contracció posterior, no van poder suportar la pressió de la gravetat, que cada vegada empenyia amb més i més força a mida que l'estrella s'encongia, fins al punt que electrons i protons es van agrupar per formar neutrons. Els neutrons, si recordeu, són éssers desprovistos de càrrega elèctrica i per això, són incapaços de lluitar contra la gravetat i davant d'ella, reaccionen agrupant-se molt apretadets, com si tinguessin por.

Vet aquí que la nostra estrella es va convertir en una pilota de neutrons de 16 quilòmetres de diàmetre i 200.000.000.000 vegades més gravetat que a la Terra, girant a molta velocitat.

Era terrible, pobres electrons i protons, tancats dintre dels neutrons i presoners de la gravetat, que quan més petita es feia l'estrella, més forta es feia, i així va arribar a superar la resistència neutrònica.

Tot estava perdut, no hi havia res que es pogués enfrontar al col·lapse de l'estrella i el seu volum va disminuir a zero i la seva gravetat es va fer quasi infinita. La llum, l'únic missatger que podia enviar l'estrella perquè la rescatessin, va perdre tota la seva energia i va quedar tancada per sempre més en un enorme forat fosc i profund; un pou sense fons que atreia tot el que s'apropava i no el deixava escapar. Ningú podia fer res perquè, en apropar-se, cauria i cauria pel forat sense arribar mai al final.

Desde llavors, els homes vigilen amb telescopis aquest lloc i d'altres que estan escampats per tot l'espai a molta distància, des de la Terra, sans i estalvis, i ningú s'atreveix a apropar-se.