La història de la ciència és la història de les bones preguntes, les que obren portes a la imaginació, a pensar els perquès de totes les coses, mentre que la història de les creences és la història de les bones respostes, les que tanquen la porta al raonament.
Amb l'etiqueta "Please explain-me" volem recollir aquelles preguntes meravelloses que sentim a classe. A vegades són preguntes molt senzilles, però elegants, d'altres, complexes i aterradorament difícils d'explicar. Per falta de temps, o per què se surten de context, acabem aparcant-les.
Bé doncs, traiem aquestes preguntes del garatge! Aquest espai pot ser un bon lloc per compartir aquests moments de classe tan interessants i apaivagar la curiositat insaciable dels alumnes.
I no només han de sortir propostes de classe, també es poden fer propostes mitjançant comentaris que intentarem respondre, amb una explicació d'acord amb el nivell del curs que fa l'interrogador.
Hem volgut començar per una pregunta molt interessant formulada per C. P. de 1r:
De quin color són els àtoms?
Bé, sense voler decebre a ningú, podríem concloure amb que el àtoms no tenen cap color. Sempre els veiem dibuixats com petites esferes de diferents colors, però ni són esfèrics ni tenen color. Si els dibuixem així és per poder diferenciar-los en una representació d'una estructura molecular, o en un compost qualsevol. Així, en la taula periòdica, els colors que s'assignen serveixen per classificar-los en famílies o estats en què es troben a temperatura ambient.
Ara bé, si els àtoms no tenen color, per què un boli és vermell, o negre, o blanc?
Cal aclarir que allò que anomenem color és una reacció que succeeix en els nostres ulls quan entra en ells llum visible. Les imatges i els colors es formen a la nostra retina i l'ull envia aquesta informació al cervell on s'interpreta i allà és on reconeixem els diferents colors i formes.
Quan la llum del sol o de una bombeta incideix sobre un objecte, els àtoms d'aquest objecte tenen la propietat de poder absorbir part de la llum, i de reflectir la que no absorbeixen, que és la que viatja desprès als nostres ulls. De manera que els colors no estan en els àtoms que formen la matèria, sinó en la llum que incideix sobre ella, i nosaltres només podem veure una petita part de tota la radiació que viatja pel nostre costat: la llum visible. En canvi, no podem veure la llum ultraviolada, ni la infrarroja, ni les ones de ràdio, ni les microones.
Quan veiem un objecte de color vermell és perquè la matèria de la qual esta fet absorbeix tota la radiació que li arriba, excepte la que té el color vermell, que pot escapar i es reflexa.
En canvi, quan veiem un objecte de color negre, és perquè l'objecte absorbeix tots els colors, i no es reflecteix cap. Per això fem servir les coses negres per enfosquir, donat que es "mengen" la llum.
I quan ho veiem blanc, estem a l'altre extrem, és tracta d'un objecte que reflexa tota la llum que incideix sobre ell, i veiem tots els colors junts, que formen el blanc. Per això pintem de blanc les parets d'una habitació quan volem que hi hagi molta llum.
11 comentaris:
I quants atoms hi ha a l'univers?
Això també és una bona pregunta. Començarem a comptar-los i buscarem la solució.
Se sap segur que només hi formen aquestes partícules l'àtom ?
Es a dir protons, neutrons i electrons.
Ostres, això ja és física quàntica, provarem de fer una explicació entenedora.
Hola Pauete 96 sóc A.M. de 4rt
perque t'hen fagis una idea basica hi ha varies particules encara més petites com els quarks que formen els protons o altres com els neutrins etc. (aixo ho estic traduïnt de memoria no fagis gaire cas dels noms). cadascuna d'aquestes particules diguem-ne "subsubatomiques" tenen unes propietats molt especifiques i d'un nivell s'estudia a l'universitat gairebé(aixo ho se perque ho vaig llegir en un article d'una revista cientifica que si no no tindria ni idea)
encara que la meva informació no es gaire exacta potser demano que master em digui si m'he equivocat no sigui que et doni una informació falsa.
Anonim
Sobre el nombre d’àtoms que hi ha a l’univers, hi ha poc més de 100 tipus diferents d’àtoms, i són els que apareixen a la taula peròdica dels elements. Sobre la quantitat total d’àtoms no hi ha cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè no se sap exactament la mida de l’univers, i només es pot especular sobre les dades que es coneixen.
Si es coneixen al voltant d’unes 100.000.000.000 galàxies i cada galàxia compta amb unes 100.000.000.000 estrelles com el nostre Sol, que té una massa aproximada de 2•10e30kg, s’arriba a la conclusió que la massa coneguda de l’univers estarà al voltant de 2•10e55 grams, dels quals el 90% és hidrogen, el 9% heli i l’1% restant són àtoms més complexos.
Així es pot concloure que pot haver-hi com a mínim 9,2•10e78 àtoms campant tranquilament, i sense comptar els forats negres ni la antimatèria!
A.M.
Ui, ui, ui, que això es va complicant! Tan difícil o més pot ser descobrir on estan els límits dels àtoms com de l'univers. La seva magnitud escapa de les possibilitats tecnològiques actuals, i encara que amb els acceleradors de partícules s’està donant un gran pas endavant en el camí del coneixement d’allò més petit, probablement no acabi aquí la història. Bé, per anar al grà, heu de saber que hi ha partícules elementals, partícules compostes (formades per elementals) i quasipartícules. Entre les elementals es troben els fotons, els bosons, els gluons, els electrons, els muons, els tauons i els neutrins. Les partícules compostes s’anomenen hadrons i hi ha dos tipus, els barions (protons, neutrons i hiperons) i els mesons (pions i kaons). Entre les quasipartícules figuren els fonons, els excitons, els plasmons, els polarons, i els magnons. I encara hi ha les partícules hipotètiques i les antipartícules.
Si us plau, que ningú pregunti res sobre el nombre total de subpartícules que hi ha a l’univers. S'haurien de tenir en compte els fotons i són massa ràpids per persequir-los.
Però, si totes les estrelles neixen i moren, quan moren les estrelles que formen una constel·lació que pasa? que la constel·lació desapareix?
La creació i la destrucció d'estrelles forma part d'un cicle que és normal a l'univers. El què no és normal és veure aquesta destrucció desde la Terra.
Quan una estrella és molt gran (més que el nostre Sol) en comptes de convertirse en una enana blanca, pot acabar explotant, amb una explosió que genera una brillantor molt forta, que s'anomena supernova.
Les constel·lacions són un invent dels homes. Per tant, si una estrella deixa de brillar d'un dia per un altre, o modifiquem la constel·lació o, per tradició, la continuarem imaginant com abans de perdre un dels seus diamants.
(Judit)
Master, no soc una gran aficionada als blogs i per això no he comentat abans... però ja que hi soc... la veritat es k tampoc se editar comentaris ni on e de publicar les preguntes... d física molt bé però seria millor que ens dediquéssis una classe de informatica als de 4A...
Bé tinc varies preguntes:
El fet de que en certs periodes horaris es puguin observar la lluna i el sol des d'un mateix ount de la Terra es deu a la inclinació oi?
Si s'arribés a superar la velocitat de la llum, podriem viatjar en l'espai alterant el temps?
I la tercera és de biologia, tinc una teoria propia sobre perquè es produeix el mareig, quina seria la resposta correcta, i per què el fred alleuja els seus símptomes?
Ningú neix ensenyat, i està clar que ens hem d'adaptar als nous temps i aprendre a fer coses que abans no existien, i tot allò que ha de venir.
Tot és qüestió de pràctica. I quan ho proves una vegada, ja no és tan difícil la segona. Aquest és un tret característic dels humans, l'autoaprenentatge, que fa que no depenguem de les generacions anteriors per avançar en l'aprenentatges de nous coneixements.
Sobre aquestes preguntes que fas, procurarem donar resposta a les teves inquietuds.
Publica un comentari a l'entrada