dimarts, 2 de desembre del 2008

EL CEL, MÉS A PROP

Qui no s'ha detingut a mirar alguna vegada cap al cel nocturn i no s'ha fet moltes preguntes sobre el que veiem damunt nostre? Aquelles llums tremoloses que semblen focs llunyans, qui les haurà encès? Què hi haurà allà dalt? Perquè es mouen? Perquè és tan bonica la Lluna? Perquè em sento tan petit/a?
El cel sempre ha estat una font de reflexió-admiració-sorpresa per totes les civilitzacions. I també de bellesa. Cada dia, una imatge diferent. Costa tan poc aixecar la vista!
Ahir per la tarda va coincidir la Lluna, Venus i Júpiter tots juntets, com si fos un pastís d'espelmes, un regal poc usual pels que vivim massa immersos en els nostres afers terrenals.

La foto està feta des del balcó de casa (féu clic per engrandir-la), allargant el tele a tope i posant la càmera sobre un trespeus per què no surti moguda. No cal un telescopi per veure coses xules al cel.
El punt de llum sota la lluna és Venus, i el punt que està diagonalment oposat és Júpiter. Cal dir que a ull nu, les llums del firmament semblen més grans, perquè ens enlluernen, i a les fotos es veuen tal com son realment. També és curiós el fet que, cap dels cossos il·luminats són estrelles.
Pels qui no van parar atenció, vet aquí un regalet amb el que estem experimentant a 1r: es tracta d'un programet informàtic que es diu Stellarium, i simula el cel com un planetari, al nostre ordinador. És realment senzill de fer servir i en pocs clics podem reproduir qualsevol perspectiva nocturna des de qualsevol lloc del nostre planeta.
Mireu quina imatge donava aquest gadget més o menys a la mateixa hora:

Oi que se semblen? El programa permet dir-li en quin lloc del mon et trobes, per què el cel no es veu igual des de llocs diferents. També et permet anar enrere i endavant en el temps, i fins i tot pots veure allò que s'amaga sota l'horitzó. Hi ha una base de dades impressionant d'estrelles, òrbites, constel·lacions, nebuloses, i té una navegació molt intuïtiva.
I a més, és gratis, us el podeu descarregar des de www.stellarium.org/es
Així, quan estem avorrits, podem simular com es veuria el cel de nit des del cim de l'Everest, o des de la platja d'Ipanema.
Costa tan poc somiar .....

6 comentaris:

Anònim ha dit...

com em puc baixar l'Stellarium?

labmaster ha dit...

Has d'anar a la pàgina indicada i allà, adalt a la dreta hi ha el símbol del sistema operatiu que tu tinguis (linnux-mac-windows). Tria l'icona que t'interessa i ja et surtirà la finestra de descàrrega per baixar un arxiu que hauras d'executar per instal·lar-o a l'ordinador.
Si tens problemes amb la descàrrega, pots anar a un "direct link" com a alternativa, i si tot això no funciona, vine al laboratori.

Andreu ha dit...

Hola gracies per la resenya del programa vaig a baixarme'l en un minut

Anònim ha dit...

Al novembre vaig poder veure júpiter i quatre punts lluminosos més al seu voltant formant una mena de L. Aquells punts eren les seves llunes més grans, les que va descobrir galileu. :)

Mireia Carrau ha dit...

hola ahir vaig anar amb uns amics al museu de la ciencia i vam veure :
_la lluna
_mart
_saturn (amb els seus anells)
i alla es veien com a un pati de mes baix uns quants politics (com el pujol) aixo del cel interesa a tothom no?
Per cert algun dia hauriem de quedar a les 22:00 per veure planetes segur que agradaria a la gent

labmaster ha dit...

Bona idea, que jo crec que es podria lligar amb la nit màgica que fan els de primària, i que siguin els grans els que facin de mestres!