TREBALLES O PENSES?

En certa ocasió, el físic neozelandès Ernest Rutherford (descobridor del model atòmic que porta el seu nom, on deixava clar que l'àtom és pràcticament buit i està format per un nucli pesat i petit i una escorça electrònica lleugera i gran en comparació amb el nucli) es va assabentar que un dels seus alumnes de laboratori era un treballador incansable.

Una tarda, Rutherford es va adreçar al seu alumne i la va preguntar:

-També treballes pels matins?

-Si senyor- va respondre l'estudiant tot il·lusionat.

-Però llavors, quan penses?- va dir sorprès el professor.

SEXE I INTEL·LIGÈNCIA

Al segle XIX, el fisiòleg Theodor von Bischoff va investigar sobre el pes dels cervells humans. Desprès d'anys d'acumular dades va observar que la massa promig del cervell d'un home era de 1.350 grams, mentre que el de les dones era de 1.250 grams.

Durant tota la seva vida es va basar en aquest fet per intentar presentar a la dona com un ser de menors capacitats intel·lectuals que l'home. A la seva mort, Bischoff va donar el seu propi cervell a la ciència. 

L'anàlisi va indicar que tenia una massa cerebral de 1.245 grams. I és que, d'on no hi ha, no raja.

EL ROSEGÓ ATÒMIC

En certa ocasió, una llum es va engegar en la ment de Demòcrit (470-400 a. de C.) després d'olorar un bocí de pa acabat de sortir del forn. En preguntar-se de quina manera el pa deixava notar la seva presència a l'interior del nas, el filòsof rialler (com li deien els seus amics) va arribar a la conclusió que en l'aire flotaven diminutes partícules que transportaven les propietats de l'aliment. Va deduir que les partícules eren invisibles per a l'ull humà, però perceptibles per l'olfacte.

També va arribar a la conclusió que era possible fraccionar un petit rosegó en parts més petites, però no de forma indefinida. A aquestes partícules indivisibles les va anomenar àtoms, que en grec antic significava precisament "indivisible".